Reflexió 5. Els Jocs Olímpics de París 2024 han sigut els més paritaris de la història però, també els més igualitaris?
ELS JOCS OLÍMPICS DE PARÍS 2024 HAN SIGUT ELS MÉS PARITARIS DE LA HISTÒRIA PERÒ, TAMBÉ ELS MÉS IGUALITARIS?
A. DESENVOLUPAMENT DE LA REFLEXIÓ
Com abordaríeu la programació a l’aula, la sessió, sabent que heu de parar esment a les necessitats específiques de l’alumnat amb discapacitat?
En primer lloc, sempre s’hauria d’intentar programar la sessió tenint en compte les necessitats específiques que alguns dels alumnes puguen tindre, pel que és necessari informar-se bé de possibles dificultats que puguen sorgir al desenvolupar l’activitat pensada i, d’aquesta manera, planificar previament alternatives a través d’activitats parcialment obertes i adaptacions individualitzades a la diversitat. No obstant, en ocasions no pots evitar imprevistos, pel que si és necessari parar o modificar la sessió en algun moment s’hauria de fer de forma natural i calmada, procurant una certa discreció però sense ocultar el obstacle intentant que el xiquet o xiqueta amb discapacitat no es senta culpable i diferent de la resta. Pot ser, depenent de quin haja sigut el motiu de que hi haja que parar, seria convenient no parar molt la classe per a no incomodar al xiquet, però lo més important que hem de recordar és que mai hem d’aillar-ho de la resta del grup, sinó que hem d’adaptar l’activitat grupal a aquesta necessitat específica o, encara millor, obrir les possibilitats de realitzar-la. Si atenem a l’article d’investigació de escrit per Alicia Acosta i Thaiz Arráez podem afirmar que, segons l’Unesco (2005), “la inclusió és un procés que respon positivament a la diversitat de la persona i a les diferències individuals, acceptant-la com una oportunitat per enriquir la societat”, i Bentein, Pérez, Blanco y Dunk (2003) responen a aquesta afirmació dient que “una educació inclusiva implica que tots els xiquets d’una determinada comunitat (incloent els que presenten alguna discapacitat), aprenguen junts independentment de les seues condicions personals, socials o culturals”. Per això, hem d’afirmar que davant una situació d’adversitat protagonitzada per un xiquet amb algun tipus de discapacitat durant una sessió s’hauria de tractar sense ocultar-ho, però tampoc donar-li més importància (al menys de cara als xiquets) de la que podries donar al problema d’un xiquet sense discapacitat, per a intentar normalitzar lo més possible la integració. Això ho explica molt bé la nadadora paralímpica Carla Casals, quan diu que “tots tenim discapacitats, lo que passa és que algunes han de posar-se en el currículum [...] No obstant, si jo soc discapacitada en treballar en equip, en empatitzar, en comunicar-me de manera asertiva o en gestionar un conflicte no l’he de posar en el currículum”.
Creieu que l’alumnat amb discapacitat ha de ser evaluat de la mateixa manera que l’alumnat sense discapacitat? Com realitzarieu l’avaluació?
Encara que hem de tractar-los com qualsevol xiquet, en molts casos serà molt difícil que assolisquen algunes de les metes i, com afirmen Víctor Hernández-Beltrán, Luisa Gámez-Calvo i José M. Gamonales en la Revista d’Educació, Motricitat i Investigació “els professionals de l’educació deuràn aplicar adaptacions curriculars en coordinació amb el cos directiu i la família”. És clar que un xiquet amb algun tipus de discapacitat no va a poder assolir les mateixes metes a nivell físic o motriu, però no per allò serà menys capaç d’aconseguir complir els objectius proposats en el currículum. Com afirma Carla Casals, “s’obliden que l’objectiu és el fi i no el com. Per exemple, dóna igual que jo per a llegir un llibre el tinc que escoltar i tú llegir, lo important és que els dos hem disfrutad del llibre”, pel que no importa de qué manera es treballen les competències sinó treballar-les d’acord a les teues possibilitats. No em d’oblidar que “el propòsit de la inclusió dels alumnes en les classes d’EF és que tots puguen desenvolupar actituts i destreses necessàries per a poder dur-les a terme en la vida quotidiana” (Gamonales, 2016).
- Considereu que per a realitzar les adaptacions curriculars és necessari que visibilitzem la discapacitat ja que, si no, com lluitariem contra el que no veiem? O per contra, considereu que ressaltar la discapacitat de l’alumnat resulta degradant i discriminatori?
La discapacitat és algo que s’ha de visibilitzar, però no com una cosa estranya sinó de manera natural. Hem de normalitzar les discapacitats de manera que els alumnes no les veguen com algo diferent o inusual i introduir referents amb discapacitat com qualsevol altre esportista, és a dir, esportistes com Teresa Perales o Purificación Santamarta (esportista que va aconseguir 16 medalles en els jocs paralímpics) no han de ser presentades i admirades per la seua dificultat, sinó per ser una esportista que ha aconseguit grans logros. Tindre una discapacitat és una condició amb la que la gent ha de viure i, encara que hem de recordar que això no els ha de definir com a persones, hem de visibilitzar l’existència de la diversitat: “para facilitar la EF Inclusiva, es necesario que los alumnos cuenten con conocimientos sobre discapacidad, para así evitar la posible presencia de actitudes negativas hacia este colectivo” (Ocete-Calvo, Pérez-Tejero y Coterón, 2015).
Encara falta molt per a normalitzar plenament qualsevol tipus de discapacitat, i és per això que és necessari visibilitzar-la, a través de referents o dels propis alumnes, de manera natural i sense tabús. Fer una activitat individualitzada únicament per a al xiquet amb discapacitat no és inclusió, al igual que no és inclusió fer una presentació sobre Teresa Perales en base a la seua condició física; inclusió és que quan es presenten referents esportius apareixen esportistes com Carla Casals al mateix nivell que altres sense discapacitat o fer una activitat comú per a tots els xiquets que siga adaptable i oberta per a que tots els alumnes, sense excepció, puguen participar de diferents maneres, i així l’afirma l’esportista Carla Casals quan parla de la seua experiència, “tinc unes necessitats que altra persona que veu perfectament no las té, lo que passa és que al final busques la forma de fer-ho per tú mateixa, però d’altres maneres”. En l’aula no s’ha d’ocultar la discapacitat, però tampoc hem de presentar-ho com un obstacle per al funcionament de la clase, sinó inculcar a les noves generacions que la diversitat i la inclusió han d’estar present en tot moment i ensenyar els valors de respecte i tolerància front a les diferències.
B. APLICACIÓ EDUCATIVA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Descripció:
1. Introducció (10 minuts)
Explicació del professor o professora a l’alumnat sobre la importancia de respetar a totes les persones sense cap discriminació. Concretament en aquesta pràctica a les persones que presenten alguna discapacitat. A més, els professors parlen sobre els tipus de discapacitats que existeixen, com les visuals, auditives, cognitives, motores…
2. Pràctica de l’activitat (35 minuts)
El principal objectiu d’aquesta activitat dinàmica es que els xiquets i les xiquetes que no presenten cap discapacitat puguen experimentar el que sent una persona que sí que presenta i fer veure que no es ningún obstacle ja que sempre hi ha alternatives per poder fer el mateix que les altres persones fan.
En primer lloc, dividirem a l’alumnat en grups mixtes de 5 persones, cada grup estarà en un racó diferent del pati i aniran alternant cada vegada que el professorat toque el silbato. En cada lloc, estarà una discapacitat diferent que abans el professorat havia explicat. És a dir, el primer racó serà la visual (els alumnes es vendaran els ulls e intentaran escriure el seu nom). El segon racó, format per la motora (realitzaran una carrera de relevos a la pata coixa). El tercer racó, es troba la auditiva (un del grup es posarà tapons i tindrà que adivinar les paraules que li estan dient els seus companys). Per últim, la cognitiva (hauran de resoldre un trencaclosques).
3. Reflexió
Tots els alumnes es reuniran en un cercle per compartir com s’han sentit realitzant aquestes activitats. A més, podran dir millores que es podrien fer en altres activitats per crear un entorn inclusiu i respectuòs.
Finalitat de l’activitat: Conscienciar a l’alumnat sobre les diferents discapacitats que hi ha i promoure l’empatia cap als altres per poder crear una escola on tots els alumnes es senten valorats.
Curs: 4t de primària
Nombre d’alumnat: 20 alumnes
Material:
Venda per als ulls
Tapons per a les orelles
Fulls blancs i un rotulador per escriure
Trencaclosques
Espai: el pati de l’escola
Temps: 55 minuts
C. PROPOSTA D’UN RECURS VISUAL O TECNOLÓGIC COMPLEMENTARI
https://youtu.be/AFM2gb12m10?si=TuurQ__42jiGM5EV
Hem elegit aquest recurs audiovisual perquè pensem que mostra molt bé com les dones amb discapacitados també noten la diferencia de referentes i la desigualtat en el nombre de homes i dones als esports paralímpics.
En el vídeo de l'enllaç podem veure dones amb moltes discapacitats diferents practicant varietat ‘esports.
Elles parlen sobre com lis agradaria tindre més referents femenins discapacitats i de la gran diferència en la quantitat de homes i dones amb discapacitats que practiquen esport.
Volen mostrar a trotes aquellos xiquetes i dones de tot el món que encara que la visibilitat siga poca, el fer de ser dona discapacitada no els impedix practicar cap esport, i que poden aconseguir resultats increíbles.
Per això necessitem més representació i participació de dones amb discapacitats a l’esport més referents i més visibilitat, per donar-lis esperança a dones i xiquetes com les d’aquest vídeo, i per això pensem que és un molt bon recurs audiovisual per ensenyar als i les alumnes.
D. VALORACIÓ PERSONAL DE LA REFLEXIÓ
Després d’haver llegit la notícia respecte als jocs Olímpics de París 2024, podem pensar que la societat ha fet un avenç significatiu cap a la participació femenina i persones amb discapacitat als Jocs Olímpics i Paralímpics, però que encara queda molt de camí per avançar.
Així com les dones lluiten per la igualtat en molts àmbits, les persones amb discapacitat també. Un d’aquests àmbits és l’esport i per això, ser dona i amb discapacitat és un gran repte per participar-hi. Com es comenta a la reflexió, als jocs Paralímpics les dones amb discapacitat van obtindre millors resultats que els esportistes masculins amb discapacitat. Per tant, ja no és qüestió de resultats, sinó dels pensaments de la societat, ja que aquests s’encontren en molta vulnerabilitat i hem d’aconseguir canviar-ho.
Ens agradaria comentar la comparació de Teresa Perales amb Michael Phelps, on es destaca els assoliments extraordinaris de les dones en l'esport paralímpic. A més a més, la frase de Simone Biles, "No sóc la pròxima Usain Bolt o Michael Phelps. Sóc la primera Simone Biles", ja que és una poderosa afirmació d'individualitat i excel·lència femenina en l'esport.
Tot seguit, després de l’anàlisi anterior, la nostra valoració personal final com a grup respecte a la inclusió de les persones amb discapacitat a classe es pot dividir en diverses característiques principals:
En primer lloc, pensem que és molt important i necessari visibilitzar de manera natural les discapacitats tant a l’escola com a la societat en general, no és cap cosa estranya, ni tampoc un obstacle, forma part de la nostra vida i hem de saber respectar, tolerar i continuar avant amb elles. Per això, podem donar la seua visibilitat a través de referents amb discapacitat que hi han aconseguit èxits.
També sabem que no tots els docents estan formats al màxim per a dur a terme una classe amb persones amb discapacitats, per tant, s’haurien de proporcionar cursos de formació docent en el qual ells i elles aprenguen estratègies d’inclusió i adaptació d’activitats. De la mateixa manera, l’avaluació de les persones amb discapacitat haurà de ser avaluada d’una altra manera respecte a les característiques que presente aquest alumne. El que és important en les nostres classes és l’assoliment dels objectius i les competències al final de curs, així com, el progrés de millora i d'estratègies individuals per aconseguir els objectius marcats. És a dir, no hi ha unes pautes específiques a seguir per aconseguir els objectius.
Tant els companys amb discapacitat com els docents amb discapacitat han de sentir-se inclosos en tot l’àmbit escolar, per això, serà necessari en moltes ocasions adaptar les activitats o els espais, ja que no hem d’excloure aquestes persones per presentar una discapacitat. Una altra manera de fomentar aquesta inclusió podria ser la implicació de les famílies en les activitats educatives.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
68th Session of the Commission on the Status of Women (CSW68). (2024, 24 marzo). Disability Rights Fund.
Alicia Acosta, Thaiz Arráez (Diciembre, 2014). Actitud del docente de educación inicial y primaria ante la inclusión escolar de las personas con discapacidad motora. Revista de investigación Vol. 38, Nº. 83 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6324729
Deportistas paralímpicas defienden el papel de las mujeres y las niñas con discapacidad en el deporte para
avanzar en igualdad e inclusión. (2021, 7 abril). Paralímpicos. https://www.paralimpicos.es/noticias/deportistas-paralimpicas-defienden-el-papel-de-las-mujeres-y-las-ninas-con-discapacidad-en
Entrevista a l’esportista Carla Casals - Entrevista a Carla Casals, nadadora paralímpica - SYNERGIE
Happy International Women’s Day 2022. (2020). Dribbble. https://dribbble.com/shots/17678426-IWD-2022
HASZTEN KIROLA. (2022, 31 marzo). CAPACES | mujer, deporte y discapacidad. [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=AFM2gb12m10
La doble discriminación de las mujeres paralímpicas, medio siglo rompiendo muros. (2023, 8
marzo). Avance Deportivo. https://www.avancedeportivo.es/noticias/la-doble-discriminacion-de-las-mujeres-paralimpicas-medio-siglo-rompiendo-muros/
1a part
ResponderEliminarEl grup C ens agradaria felicitar la gran faena que heu realitzat en esta reflexió, ja que està molt ben argumentada i destaca que heu abordat perfectament la inclusió, tant en l´àmbit Esportiu com en l´educatiu.
Una vegada hem analitzat la vostra presentació només queda traslladar-vos nostra més sincera enhorabona perquè heu sabut plasmar el que es tractava i especial,ens vincular l'esport (Jocs Olímpics i Paralimpicos) amb l'educació, creant una connexió potent entre la igualtat de gènere, la discapacitat i els valors socials.
Un dels vostres punts forts sens dubte ha sigut la integració de cites d'autors i experts com Carla Casals, així com referències a organitzacions com la UNESCO, que enriqueix la discussió amb un suport teòric sòlid.
D'altra banda, heu demostrat que sou capaços de crear propostes clares, creatives i específiques, ja que ho heu fet d'una manera totalment estructurada i heu fet al·lusió a fomentar la empatia i la comprensió
dels discapacitats a través d'experiències vivencials. Aquesta proposta és aplicable i adequadament adaptada per a alumnes de primària.
L'enfocament en recursos com un vídeo específic és encertat per aportar un suport visual potent que ajuda a transmetre el missatge d'inclusió i igualtat.
Així mateix, ens agradaria destacar com heu inclòs una mirada no sols *incluisiva sinó també empàtica a l'hora d'abordeu la discapacitat i com no ha de ser vista com un obstacle, sinó com una característica natural de la diversitat humana, alguna cosa que el nostre grup compartix totalment i ens alegra que heu arribat a eixa conclusió. Per tant, la vostra reflexió realça els valors essencials que hem de transmetre als nostres futurs alumnes com són la tolerància, el respecte i el fer de les diferències una cosa normativa. Per tant, ens ha encantat com heu emfatitzat en eixa necessitat urgent de poder adaptar el currículum i plantejar desafiaments que afavorisquen la comprensió moderna de la inclusió educativa.
2a part
ResponderEliminarD'esta manera, considerem que també heu inclòs un aspecte molt crític quant a la vostra valoració personal i es nota que heu sigut reflexives sobre la desigualtat quan heu parlat que la desigualtat encara existeix, tant en els Jocs Paralímpics com en l'educació, destacant la manxola de referents femenins amb discapacitats i la importància de combatre prejudicis socials. Aquesta crítica aporta profunditat al treball.
D'altra banda, i, pese que el treball és excel·lent, sempre hi ha alguns aspectes que es podrien millorar, per això, des de la nostra postura, us convidaríem a revisar uns certs aspectes de l'estructura, que, encara que a nivell global és molt bona, en les transicions entre algunes seccions podria ser més fluida. Per exemple, la relació entre la introducció dels Jocs Olímpics de París 2024 i la proposta educativa no queda del tot clara. Una connexió més explícita ajudaria a donar coherència al conjunt.
Algunes parts són una mica reiteratives,especialment quan és parla de la visibilització de la discapacitat. Tot i que és un tema essencial, una síntesi més clara ajudaria a evitar redundàncies.
Així doncs, creiem que podria ser una bona idea que en l'aplicació a l'aula de l'activitat en la reflexió en cercle al final de l'activitat és molt important, però podria incloure preguntes més concretes per guiar els comentaris de l'alumnat. I, com a idea final podria ser interessant que en la valoració sobre els Jocs Olímpics puguereu ampliar la perspectiva i abordar-la des d'altres aspecte que també són part de la igualtat (com factors econòmics, culturals o racials). Ampliar aquesta reflexió faria el treball més complet.
Com a conclusió final només ens queda dir que es nota que hi ha hagut un treball abismal darrere, un aspecte visual que crida l'atenció i que està molt cuidat i que heu oferit un contingut contrastat i de qualitat, per això, este treball el qualifiquem amb un excel·lent perquè ens han semblat que s'ajusta el que es demanava en as instruccions i que heu sigut capaces d'oferir una proposta pràctica que està molt alineada amb els valors d'inclusió i igualtat, cosa que demostra una comprensió profunda del tema. La introducció d'exemples com Carla Casals i la reflexió sobre els referents en l'esport paralímpic afegeixen un toc inspirador que pot connectar molt bé amb els lectors.
En conjunt el treball és una mostra de com heu sabut combinar eixa teoría ipràctica i crítica social amb un enfocament totalment clar feia l'educació inclusiva i el canvi social. Per això, amb eixes xicotetes modificacions el nivell del vostre treball pot ser excel·lent! Enhorabona de nou grup.
El grup B voliem, en primer lloc, donar-vos l'enhorabona pel gran treball que haveu fer per analitzar i redactar aquesta entrada com era d'esperar, perquè ho haveu fet molt bé des del començament del vostre blog, encara que hem de destacar el vostre progrés al llarg del temps, se nota que amb l'esperiència haveu millorat la competència crítica.
ResponderEliminarPel que fa a la reflexió, aquesta ha estat molt completa, ens ha agradat llegir el vostre punt de vista al voltant d'aquest tema, però si que és veritat que, de vegades donaveu molta informació diferent per contestar una mateixa pregunta i costa trobar el fil que contesta al que realment es pregunta, aleshores vos recomanem per a les pròximes entrades que es centreu primer en respondre a la pregunta i després, si cal, afegir més informació.
En quant a la activitat, està molt ben explicada, amb totes les parts detallades, estem segurs de que qualsevol docent que llija aquest fragment sabrà perfectament com dur-la a terme.
D'altra banda, el recurs visual ens ha agradat molt perquè està molt complet, en el sentit que mostra que amb qualsevols discapacitat es poden practicar una gran varietat d'esports, aleshores aquest video seria molt últil en les classes de primària per a que l'alumnat poguera prendre a aquestes atletes com a referents.
Per últim, ens agradaria destacar l'empatia que mostreu al llarg de tota l'entrada, és d'admirar la vostra imaginació i preocupació per a que tot l'alumnat es senta integrat. Una vegada més, enhorabona, continueu així!