Reflexió 3. Tenen els continguts gènere?

 TENEN ELS CONTINGUTS GÈNERE ?

A. DESENVOLUPAMENT DE LA REFLEXIÓ

En aquesta reflexió abordarem diverses qüestions sobre els gustos i les preferències dels xiquets i les xiquetes que estan associades als estereotips. Com ja sabem, encara que en aquest àmbit s’han produït molts canvis, encara trbem bastants problemes que hem d’afrontar, perquè com bé diu Marina Subirats “las cosas han cambiado pero no lo suficiente. Porque estamos hablando de algo que no es banal en la vida, que tiene consecuencias profundas, que puede llegar a ser terrible. Los géneros que hemos heredado, los modelos de hombre y de mujer creados en el pasado, en circunstancias tan distintas, hoy no sólo no nos sirven, sino que entorpecen nuestra trayectoria, nos complican; más aún, pueden llegar a matarnos.” (Subirats, 2014). Per això és molt important que com a futurs mestres tinguem açò en compte.

En concret, aquests estereotips de gènere poden influir en la participació de l'alumnat en les activitats esportives. Per tant, en l’actualitat és important analitzar les següents preguntes:

• Penseu que els continguts de EF són “neutres” o l'alumnat de Primària els associa a l'un o l'altre gènere, associant continguts o activitats de “xics” i de “xiques”? Segons la literatura científica, quins continguts penseu que l'alumnat de Primària o Secundària assigna principalment a un gènere o un altre?

Hi ha diverses activitats que tradicionalment han estat vinculades amb un gènere específic, com la dansa que pot estar més connecta en les xiques, mentre que el futbol és un esport per a xics. Aquestes opinions dels alumnes es formen degut als mitjans de comunicació i a les expectatives socials, Marina Subirats parla d’això en el seu llibre:

“Seguimos transmitiendo estereotipos de género, anticuados, caricaturescos, peligrosos. A menudo ni siquiera somos conscientes de ello; los transmitimos en cada gesto, en la vida cotidiana, al hacer un regalo, al pedir un favor, al salir al patio en la escuela, al leer un libro de texto.” (Subirats, 2014). En aquesta cita l'autor afirma el que veníem parlant, com les xiquetes i xiquets reben de molts àmbits aquests missatges sobre què estereotips deuen seguir. 

Aquesta classificació pot afectar de manera negativa als xiquets i les xiquetes, a l’hora de realitzar algun esport, aleshores, és necessari promoure un entorn d’aprenentatge independentment del gènere l’alumnat es sentixca còmode i segur per participar en qualsevol activitat.

Carolina Hamodi Galán i Laura Álvaro Andaluz expliquen al seu llibre “Educación con Perspectiva de Género” una de les investigacions que van fer, en aquesta varen observar en quins àmbits o habilitats obtenien millor resultats els xiquets i les xiquetes. Les investigadores van dir: “se puede concluir la existencia de un mayor peso de la orientación centrada en la realización personal, la prosocialidad y el juego limpio, en el caso de las chicas en comparación con los chicos, y en la superioridad y el éxito en el caso de los chicos en la comparación con las chicas.” (Álvaro & Hamodi, 2022), amb això podem veure altra volta com actualment les xiquetes i els xiquets tenen estereotips inculcats, encara que siguen de maneres més o menys evident.

Es va realitzar un “Cuestionario de Creencias y Estereotipos de Género hacia la Actividad Física y Deporte” (CEGAFD) a un grup d’alumnat d’educació primària i secundària en Espanya (Alemany, et al., 2019), i les dades que es van obtindre varen confirmar que són els xiquets qui compten amb més creences estereotipades que les xiquetes; no obstant això, per a aquestes les creences estereotipades augmenten a mesura que avancen en el seu curs acadèmic. D’altra banda, quan se'ls pregunta a les xiquetes perquè realitzen activitat física aquestes responen que per a mantindre's en forma.  A més a més, la investigació també destaca que al gènere masculí podem identificar una connexió entre esport i masculinitat atès que les activitats amb major reconeixement social són les realitzades per homes.

Per consegüent, podem extreure la conclusió que la matèria d’educació física ens pot servir tant com un àmbit de reproducció que sosté els models de gènere convencionals, així com de resistència enfront dels models hegemònics. 

• Compara la quantitat i la grandària de les imatges dedicades a l'esport masculí i femení. Quines diferències observes? Analitza la ubicació de les imatges en la portada. Hi ha diferències en la visibilitat de l'esport masculí enfront del femení?

Podem observar una gran diferència entre la quantitat i grandària de les fotos que se li dediquen a les dones esportistes en la premsa i de les que es dediquen als homes. Concretament, en la revista esportiva “Marca” trobem, durant el mes de setembre, 28 revistes en las que ix de portada un home, front 2 en les que ix una dona: el dia 1, quan apareix la nadadora paralímpica Teresa Perales, que acabava de col·locar-se com l’espanyola amb més medalles olímpiques; i el dia 12, on es parla de la lesió en les Olimpiades de Carolina Marín. Podem afirmar que han de passar situacions molt concretes perquè una dona aparega com portada, mentre que és suficient que es produïsca un partit de futbol perquè els homes tinguen repercussió mediàtica. Les notícies protagonitzades per dones solen aparèixer més en xicotetes fotos en un racó de la portada, rodejades de moltes notícies d’homes, com és el cas del dia 9, en la que, de les set notícies que hi ha, la més xicoteta amb diferència és la de l’esportista Elena Congost. 

• Compara el nombre de paraules dedicades a l'esport masculí i femení en els titulars, així com el llenguatge utilitzat. Existeixen diferències de to o detalls entre esports masculins i femenins?

Per una banda, vegem que la notícia de Teresa Perales té el títol “Teresa Perales ETERNA”, compost per 3 paraules, dues de les quals és el seu nom, encara que sí que es fa servir ús d’un estil de lletra i colors cridaners i en majúscules. A més, quan llegim les lletres xicotetes sí que ens informa del seu triomf però comparant-lo amb el d’un home. D’altra banda, en la notícia de Carolina Marín ocorre un poc el contrari, ni les lletres ni els colors clamen l’atenció, ni pels colors ni el disseny de la portada, encara que la notícia sí que inclou cites de l’esportista i informació més completa.

• Observa quins esports es representen per a homes i per a dones. Hi ha alguna tendència en açò?

S’analitza, que en pràcticament totes les notícies dedicades a l'esport masculí són sobre futbol, a excepció del dia 4 i 10 en el que es parla de ciclisme i el dia 19, en el que l’artista marcial Ilia Topuria comparteix portada de nou passa amb el futbol. Això reforça més encara el pensament que aquest esport continua sent un esport d’homes. D’altra banda, les dones esportistes que apareixen practiquen natació i bàdminton.  

• Com influeix la representació de les dones esportistes en els mitjans de comunicació com la premsa?

Els titulars de l’esport femení la majoria de vegades és menor en comparació de l’esport masculí. 

No obstant, tot i que un nombre creixent de dones es dedica a activitats físiques i moltes d’elles de manera professional (Consell Superior d'Esports, 2015, 2019; COE, 2023), l’estudi dut a terme per Alberdi et al. (2023), assenyala que les esportistes femenines actualment encara hi són poc visibles en els mitjans a diferència dels esportistes masculins, i si alguna vegada són esmentades ocorre de manera estereotipada. Durant aquest estudi, se'ls va demanar als enquestats que relacionaren un grup de valors i creences vinculats a temes esportius amb homes i/o dones. Analitzats els resultats, els valors associats a un gènere i a l’altre van ser notablement distints, és a dir,  els tres valors que amb major freqüència es van relacionar al gènere masculí varen ser, poder, corrupció i força; en contrast, els valors associats al gènere femení varen ser flexibilitat, sincronització i coordinació. Aquestes associacions ens mostren com els estereotips marcats en temps passats continuen presents en la nostra societat, la qual cosa és evidentment un obstacle per aconseguir un món igualitari. 

A més a més, com diuen Elida Alfaro, Mercedes Bengoechea i Benilde Vázquez al seu llibre “Hablamos de deporte: en masculino y femenino” (2010), parlen de com el perfil estereotípic d’esportista encara és l’home jove i sa. Això continua ocorrent, encara que la diversitat a l’esport ha augmentat i continua fent-lo. 

Per altra banda, en el llibre també reflexionen sobre com es continua infravalorant a la dona en aquest àmbit i afirmen que “el sector deportivo sigue utilizando un lenguaje y unos modos que no se ajustan a esta realidad, como ocurre con el lenguaje estereotipado desde el punto de vista de género, en el que no se incluye a las mujeres e incluso se las invisibiliza o menosprecia desde el punto de vista deportivo.” (Alfaro et al., 2010).  

• Quins canvis faríeu per a millorar la representació i igualtat d’homes i dones en l'esport?

Coneixent la situació actual i les desigualtats entre homes i dones a l’esport, nosaltres com a grup hem decidit establir els següents punts com a millora per fomentar tota activitat física de manera equitativa:

   Promoció de competicions mixtes: es tracta d’impulsar la pràctica esportiva des de la perspectiva més cooperativa mitjançant equips mixtes fomentant el respecte mutu, posant en relleu habilitats individuals sense importar el gènere

    Equitat en la cobertura mediàtica:  tant la premsa com la resta de mitjans de comunicació han de garantir una presència equilibrada  entre esportistes masculins i femenins, tractant amb la mateixa importància els èxits tant d’homes com de dones a les entrevistes i  titulars, sobretot  a les portades on la figura masculina sovint apareix en gran tamany i la de la dona a un racó en tamany menut. A més, aquests ha de tindre cura amb el llenguatge que utilitzen i tractar que siga inclusiu i respectuós evitant cap descripció estereotipada o condescendent cap a les esportistes

    Finançament equitatiu: és essencial que les empreses encarregades de patrocinar als esportistes destinen fons de manera igualitària incloent així no solament el patrocini sinó també el suport als clubs, equips o esdeveniments físics femenins que en termes generals, disposen de menys recursos

    Educar equitativament des d’edats primerenques: és fonamental que aquesta educació que es vol aconseguir s’instruïsca als xiquets d’ençà que són menuts, en gran part als programes de l’assignatura d’educació física, promovent la idea que qualsevol persona està altament capacitada per realitzar qualsevol activitat física sense importar el gènere.

Tal vegada, tampoc estaria de menys dedicar un programa de televisió o un blog exclusiu per reconèixer l’esforç de les esportistes femenines. Açò contribuiria a equilibrar la representació de gènere en l’esport, àmbit que actualment i per desgràcia les dones continuen tenint menys visibilitat.

 

B. APLICACIÓ EDUCATIVA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Descripció: En primer lloc, el docent haurà d’introduir el tema a tractar, què en aquest cas serà els estereotips de gènere, en el qual serà important parlar si hi ha esports associats a determinat gènere, quins? Per què creuen que passa açò?

A continuació, es dividirà la classe per grups mixtos d'unes 6 persones, cada grup haurà de practicar un esport (futbol, dansa, boxeo i ioga). Una vegada estan tots en grup hauran de discutir i reflexionar sobre a quin gènere s'associa l'esport que els ha tocat i perquè.

Després, començaran a jugar a l'esport indicat, on aniran canviant de joc durant 8 minuts fins que hagen jugat a tots.

Estació 1: Futbol – Els xics i les xiques hauran de jugar un xicotet partit de futbol. A mitat de partit cada persona haurà de canviar el seu rol (ex: porter a defensa)

Estació 2: Dansa – Han d'elegir una cançó popular que els agrade i fer un ball tots junts.

Estació 3: Ioga o – L'alumnat realitzara uns exercicis de ioga amb cintes o pilotes on desenvoluparàn la flexibilitat, la coordinació i la concentració.

Estació 4: Boxeo – L'alumnat pot fer una activitat de defensa personal molt fluixa entre ells o practicar diferents colps.

En cada estació, el docent haurà de controlar la participació i implicació de cada membre de l'equip i donar suport i consciència que no són esports exclusius d'homes o dones, ja que l'esforç i passió que dedica cada persona és la clau de l'èxit personal.

Finalment, es tornaran a reunir tots i reflexionaran de com s'han sentit i que és el que pensen d'aquests esports, cada alumne/a haurà de fer una xicoteta aportació.

Finalitat de l’activitat: L’objectiu principal d’aquesta activitat és acabar amb els estereotips de gènere mitjançant el treball en equip i l’empatia 

Curs: 5 o 6 de primària

Nombre d’alumnat: Aquesta activitat està dissenyada per a un grup de 24 alumnes aproximadament

Material: El material necessari per a dur a terme l’activitat en la classe d’educació física serà el següent: cons, pilotes i cintes de colors. Opcional: música d’ambient agradable

Espai: Aquesta activitat es podrà dur a terme en el pati de l’escola

Temps: 45-60 minuts

C. PROPOSTA D’UN RECURS VISUAL O TECNOLÓGIC COMPLEMENTARI

https://youtu.be/UHgU4tZdWko?feature=shared 

Ús proposem que visualitzeu el següent vídeo titulat “Estereotipos de gènero” (D.G. Inclusión Social, Familias e Igualdad, 2017), que hem seleccionat com a una eina visual molt útil per entendre de millor el tema. El vídeo destaca com els estereotips de gèneres influeixen en els continguts educatius i també planteja diverses qüestions relacionades amb els estereotips a diferents persones.

El recurs visual ens ofereix exemples concrets i pràctics que ens permeten comprovar l’existència dels estereotips coneguts relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest tipus d’exemples ens poden ajudar a reconèixer posteriorment desigualtats de gènere en les aules. D’igual manera, convida al tothom a reflexionar sobre com el gènere pot influir en els referents de l’escola, plantejant-se la qüestió de perqùe hi apareixen menys figures femenines que masculines o com s’han format aquests estereotips, generant així una discussió crítica colectiva.

Durant el vídeo es plantegen les següents preguntes:

- Que factors influeixen en la construcció dels estereotips?

- Que fa que una persona els incorpore com idees o creences?

- Com afecta al llenguatge els estereotips de gènere?

- Com influeixen els estereotips de gènere en xiquetes i xiquets?

- Com afecten els estereotips de gènere en la construcció de la identitat?

- Com s’hauria d’actuar davant els estereotips de gènere?

D. VALORACIÓ PERSONAL DE LA REFLEXIÓ

Així bé, com a grup considerem que treballa temes com aquest son essencials tant als centres educatius com a l’exterior, a més, ens ha permès incrementar la informació del que coneixem. Hem considerat com els estereotips que marquen diferències a la societat són capaços de condicionar interessos i oportunitats entre els diferents gèneres, i ho fan a través de l’esport, els mitjans de comunicació, i fins i tot, en pràctiques educatives. La poca visibilitat que reben les dones així com el menyspreu dels seus èxits són un clar exemple d’aquestes desigualtats que podem veure en el nostre dia a dia.

Si hi ha alguna cosa que puga aturar aquestes discrepàncies estem segurs de què és l’educació, podent-la considerar una eina de canvi social que ens permet conscienciar i sensibilitzar les futures generacions de la necessitat per crear una societat equitativa. Es tracta de fomentar i dur a terme iniciatives que puguen arribar a significar un canvi i siguen capaces de generar un gran impacte per a fomentar una humanitat més justa.

En conclusió, aquesta reflexió ens ha servit per a adonar-nos una vegada més que per molt que la societat ha avançat respecte a la figura femenina, continua sent inferior i rebutjada pels mitjans de comunicació i la resta de societat, així com la importància de plantejar-nos els rols i estereotips que consideren normals o habituals. Com a futurs docents, hem de tindre una gran cura amb aquest tema, comptar amb una responsabilitat per trencar amb aquests obstacles establerts temps enrere que actualment continuen vigents, per tal de promoure un entorn on tothom puga desenvolupar els seus interessos i habilitats esportives sense cap limitació o rebuig. 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Alberdi, A. M., Arrizabalaga, I. G., & Martíns, J. J. G. (2024). Estereotipos sobre género del deporte entre la población guipuzcoana. Retos: nuevas tendencias en educación física, deporte y recreación, (51), 1226-1233. https://doi.org/10.47197/retos.v51.100822

Chihuailaf-Vera, M. L., Ferro, E. F., Cid, F. M., & Jiménez, R. G. (2024). Estereotipos de género en la práctica de ejercicio físico y deporte en estudiantes universitarios de la carrera de Pedagogía en Educación Física en Chile. Retos: nuevas tendencias en educación física, deporte y recreación, (55), 1-10. https://doi.org/10.47197/retos.v52.101489

D.G. Inclusión Social, Familias e Igualdad. (2017, 4 octubre). Estereotipos de género. [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=UHgU4tZdWko 

Primeras - MARCA.com. (s. f.). https://www.marca.com/multimedia/primeras/septiembre24.html 

Sorece, A. C. (2024, febrero 2). El impacto de los estereotipos de género. Sorece. https://sorece.org/capsulas-de-sororidad/el-impacto-de-los-estereotipos-de-genero/

Torrijos, J. L. R. (s. f.). La presencia de la mujer deportista en portadas regionales y nacionales: estudio comparado 2018-2019. https://periodismodeportivodecalidad.blogspot.com/2020/01/la-presencia-de-la-mujer-deportista-en.html