Reflexió 2. Història de l'Educació Física i el Paper de la Dona en l'Esport

                                                                     REFLEXIÓ 6

EXISTEIX UN MODEL DE COS FEMENÍ NORMATIU EN FUNCIÓ D L’ESPORT O ENTRENAMENT QUE PRACTICA?

DESENVOLUPAMENT DE LA REFLEXIÓ 

Entrenar força està de moda i, a més, té múltiples beneficis per a la salut que un altre tipus d'entrenament no té, sobretot en les dones pel seu impacte directe en la salut hormonal. No obstant això, les dones entrenem força pel que el meu cos serà capaç de fer? pel que el meu cos serà capaç de generar com a valor sexual? o per ambdues?

Pensar que una dona practica un esport amb la finalitat de que el seu cos tinga un “major” valor sexual és un pensament bastant retrògrad i masclista, que rebaixa a la dona al seu físic i a un pensament de que ha de veure’s bé per a complaure als demés, si bé és possible que algunes dones hagen interioritzat aquest pensament i sí volen anar al gimnàs per a això. No obstant, entrenar per a millorar la teua força i per a veure’t bé no sempre ha de ser contrari, i és vàlid voler veure't bé físicament, però sempre amb certs límits. No has de basar plenament els teus entrenaments per tenir un bon cos, sinó per tenir un cos saludable. A més, en la gran majoria dels casos, el voler fer esport per com influirà en el teu cos és una qüestió de autosatisfacció pròpia, allunyat del valor sexual que puga generar. “El sujeto es mucho más que recipiente pasivo de la corporalidad, es mediante su acción y participación social que forma y transforma la corporalidad recibida en el cuerpo que le piden. El cuerpo tiene entonces significado social y personal y no es sólo un objeto de examen de lo biológico” (Toro-Alfonso, 2007).

Això ens convida a reflexionar sobre si tenim un cos o som un cos:

Paula Leiton té un mal cos d’esportista? o té cos d’esportista perquè és esportista?

No existeix un cos d’esportista perfecte, cadascun és diferent i l’important no és com siga, sinó tot lo que és capaç de fer. Cada esport requereix d’unes habilitats diferents, pel que el cos de qui el practique s’adaptarà a aquestes característiques. La societat ha establert uns canons de bellesa que ens sentim amb l’obligació de complir, però hem de tenir present que el nostre cos no ha de ser motiu d’avergonyir-se, sinó que hem de sentir-nos orgullosas de tot el que és capaç d’assolir i recordar que el cos sols és el mitjà a partir del qual podem aconseguir grans reptes. Segons Katharina Lindner "Las chicas quieren ser buenas en su deporte, pero por otro lado surgen dudas en torno a su femineidad, porque se les considera demasiado musculosas". Com podem observar, les conseqüències que l’esport provoquen en el cos de les dones causen moltes vegades que aquestes tracten d’allunyar-se de l’activitat física per por a com els afectarà, però inclús això pot derivar més enllà de no voler practicar un esport i, com diu Lindner, “Hay problemas como trastornos alimentarios y cuestiones sobre imagen corporal que surgen por eso".

D'una banda, les esportistes reivindiquen que, si els equipaments que els obliguen a posar-se millorasen el rendiment, les portarien els homes. No obstant això, en qualsevol gimnàs, veiem a la majoria de les xiques joves amb roba molt minimalista i entallada mentre que en ells apreciem més varietat, quina conclusió sou capaces de treure d'això?

Desde sempre s’ha entès que l’home és el fort, l’esportista i el líder i es potencien aquestes característiques, pel que no és tan necessari que el seu cos siga perfecte o normatiu. D’altra banda, la dona havia de ser la fràgil pel que aquestes fessin esport mai ha estat ben considerat. Ara, cada vegada més dones comencen a anar al gimnàs, però és visible que la roba que utilitzen els homes i les dones no es pareix en absolut. La roba femenina normalitzada per al gimnàs és molt més curta i apretada i es que la raó per la que a molts homes els pareix bé que assisteixen és perque gaudeixen del seu cos i el veuen com un objecte. Per exemple, existeix un estudi realitzat per Cosmopolitan Body que asegura que “el 14% de las mujeres se sienten intimidadas en el gimnasio a causa de las miradas de diferentes hombres”.

APLICACIÓ EDUCATIVA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 

Per a l’aplicació educativa fariem un escape room en el que ens ajudaria a reflexionar sobre si hi ha un cos normatiu per a un determinant esport o si hi ha una determinada roba adequada per a cada gènere en practicar cada esport. 

Objectiu del escape room: Reflexionar sobre la diversitat de cossos d’homes i dones, en el que tots són vàlids per a practicar els esports. Així com que no hi ha roba assignada a cada gènere. 

Materials necessaris: Cartells i pistes per a guiar l’alumnat en cada prova, cons, pilotes, cordes i roba esportiva variada (sabates, gorres, pantalons curts, camisetes, sudaderes)

Duració: 60 minuts

Nombre de persones i curs: 20 alumnes de cinquè de primària.

La docent o el docent començaran la sessió contant la següent història: En un xicotet poble de València, fa molts anys es creia que hi havia un “cos perfecte” per a practicar cada esport, per tant, sols aquelles persones que el tingueren podien practicar l’esport en qüestió i la resta de persones no. És cert que la majoria població no practicava cap esport, però tampoc els preocupava molt. De sobte, aparegué a l’ajuntament del poble una xica anomenada Claudia Bareta, la filla de la tía Paca. Ella va proposar una reunió informativa i urgent per a tota la població, el seu objectiu va ser l’intent de canviar almenys en aquest poble la creença del “cos perfecte” que hi tenien. El dia de la reunió se’n va emportar la gran sorpresa de que estava tot el poble!

En la primera prova, juntament amb tota la classe ens han de demostrar que totes les persones som ràpids i hàbils. Hauran de correr dins d’un circuit delimitat per cons i obstacles, duran tot el recorregut hauran d’agafar prendes de roba que hi hauran al terra i al final del circuit posar-la dins del baúl. Dins d’una prenda, hi haurà una nota que tindrà escrit “Recorda, l’esport no discrimina”

En la segona prova, tota la roba que han recol·lectat en la primera roba, els farem pensar i debatre sobre la roba esportiva, per a que entenguen que no està definida en especific per a cada gènere o cos. En aquesta prova tindran una caixa davant d’ells amb diferent roba, per trios hauran de pensar un conjunt esportiu en el que es sentin més còmodes per a fer esport i elegir a un company de la classe per a que es prove aquest conjunt i realitza una xicoteta prova física (correr, donar tres bots, estiraments…). Al finalitzar aquesta prova, els donarem altre sobre en el que pose “Recorda, el més important és sentir-se còmode i moure’s lliurement”

En la tercera prova, han de demostrar que els esports no tenen gènere. Al pati hi hauran unes caixes xicotetes i han de llençar pilotes de tenis dins d’elles per aconseguir uns determinats punts que tindran les caixes en relació a la distància en la que estiguin. La persona que falle haura de dir una frase o un mite relacionats en els esports i el gènere, com per exemple: “Sols els xics poden jugar a boxeo” i desmentir aquesta frase amb una explicació. Quan entre tota la clase arriben a 150 punts, els donarem un sobre en el que pose “Recorda, l’esforç és la clau per a l’èxit”

Finalment, la cuarta i última prova consistix en entendre que tots els cossos independentment del tamany i/o forma son igualment capaços de dur a terme un esport. En aquesta prova, han de montar un puzle amb persones que practiquen esports estereotipats (hòmens i dones amb diferents cossos). Baix del puzzle, hi estarà la següent frase: “Recorda, ningun cos té límits, sigues lliure i intenta el que et propongues”

Al acabar aquesta prova, es reuniran tots i hauran d’intentar esbrinar amb les frases obtingudes el text ocult que volia transmetre Claudia a la societat, juntament amb una asamblea on podran reflexionar sobre el que han après i que pensen al respecte. Conclourem la sessió amb aquesta frase: D’aquesta manera, mesos després tots entenien que no hi havia un cos normatiu i que tots els cossos eren igual de capaços de dur a terme amb una mica d’esforç tots els esports. En aquest poble qualsevol persona sense importar el seu gènere, cos o roba havia de moure’s lliurement. 

PROPOSTA D’UN RECURS VISUAL O TECNOLÓGIC COMPLEMENTARI 

https://www.youtube.com/watch?v=Gks-Jj2py88 

Hem optat per escollir aquest vídeo com a recurs visual complementari, ja que considerem que es mostra de manera clara i visual el tema dels estàndards de bellesa, els cossos que la societat espera i com s’infravaloren d’altres. 

En aquest s’exposa com les normes establertes tracten de construccions culturals que fomenten l’exclusió, a més compta amb l’intenció de empatitzar amb aquells que no encaixen amb els ideals. Tanmateix, evidencia els prejudicis socials promovent una reflexió crítica respecta a la discriminació basada en l’aparença física. 

Aquest vídeo podria reproduir-se en les aules de primària per tractar el tema, ja que l’ús de personatges animats o figures il·lustrades és atractiu i fàcil d’entendre per als alumnes. Aquesta representación simplificada és útil per transmetre conceptes complexos com els patrons de bellesa. 

A més, ens agradaria destacar dues notícies que hem trobat que demostren clarament aquests patrons de bellesa en l’esport:

https://www.heraldo.es/noticias/deportes/2024/09/30/mujeres-musculadas-deporte-aragon-1765697.html 

https://www.bbc.com/mundo/noticias-57969986 

VALORACIÓ PERSONAL DE LA REFLEXIÓ 

Després d’haver qüestionat i pensat les preguntes plantejades en aquesta reflexió sobre si existeix un model de cos femení normatiu en funció de l’esport o entrenament que practica, hem arribat a la conclusió que pensar que una dona practica un esport amb la finalitat que el seu cos tinga un “major” valor sexual és una perspectiva masclista, ja que, redueix a la dona a la seua aparença física i a la idea que ha de veure’s bé per complaure als altres. 

Com bé afirma Paola Sánchez-Argandoña, psicòloga amb especialitat en psicologia social comunitària; “els mitjans de comunicació han promocionat missatges que promouen persones joves, primes i sensuals, plantejant que la imatge corporal siga un aspecte difícil de manejar per a algunes dones”. Per tant, és vàlid voler veure’s bé físicament, però dins de certs límits. No s’han de basar completament els entrenaments en tenir un bon cos, sinó en tenir un cos saludable. Les xarxes socials tenen un gran potencial per promoure l’activitat física i el valor de l’esport, però sovint en les plataformes poden aparèixer patrons de bellesa tradicionals, que es centren en els beneficis estètics de l’exercici i no en els de la salut. 

A més, en aquesta reflexió us hem proporcionat diferents imatges on es pot veure a dones unides, acceptant i volent el seu cos, ja que, cada persona és única i diferent en el món. 

Finalment, com a societat hem de desmuntar aquests estereotips i valorar més les capacitats físiques i salut que l’aparença, per contribuir a un major benestar emocional i una autoestima positiva entre les dones.

     

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Emma y Yo. (2023, 6 mayo). HABLEMOS DE ESTÁNDARES DE BELLEZA | Emma y yo - Educación sexual integral [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=Gks-Jj2py88 

Gil, D. D. (2011, 25 abril). ¿Existe el cuerpo perfecto? Vitónica. https://www.vitonica.com/anatomia/existe-el-cuerpo-perfecto 

Melús, M., & Melús, M. (2024, 30 septiembre). Los cuerpos musculados también son para mujeres: 'Cada vez rompemos más estereotipos' heraldo.es. https://www.heraldo.es/noticias/deportes/2024/09/30/mujeres-musculadas-deporte-aragon-1765697.html

País, E. E. (2017, 4 diciembre). Mujeres, jóvenes, artistas y enfadadas con los estándares de belleza. Verne. https://verne.elpais.com/verne/2017/12/02/articulo/1512223936_999010.html 

 

 Psicólogos, Í. (2024, 11 junio). Lo bonito duele: Estándares de belleza y su repercusión en la salud | ÍTACO Psicólogos. ÍTACO Psicólogos. https://www.itacopsicologos.es/lo-bonito-duele-estandares-de-belleza-y-su-repercusion/

Redacción. (2021, 26 julio). Olímpicos de Tokio: la controversia sobre lo que pueden usar o no las mujeres deportistas en las competencias. BBC News Mundo. https://www.bbc.com/mundo/noticias-57969986 

Sánchez-Argandoña, P. (2024). Construcción psicosocial del cuerpo femenino desde una perspectiva de género. Revista AJAYU, 22(1), 62-81. https://doi.org/10.35319/ajayu.221242

Toro-Alfonso, J. (2007). Juntos pero no revueltos: cuerpo y género. Revista Puertorriqueña de Psicología, 18(1), 146-156.  https://repsasppr.net/index.php/reps/article/view/160